Maksim Gorki

Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), de vegades escrit en català com a ''Màxim Gorki'', és el pseudònim d'Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пешкóв) (Nijni Nóvgorod, 28 de març de 1868 – Moscou, 18 de juny de 1936) que fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític. Va ser nominat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura. Les obres més famoses de Gorki són ''Els baixos fons'' (1902), ''Vint-i-sis homes i una nena'', ''El cant del petrell'', ''La meva infantesa'', ''La mare'', ''Els estiuejants'' i ''Els fills del sol''. El mateix Gorki va jutjar algunes d'aquestes obres com a fracassos, i ''La mare'' ha estat sovint criticada (el mateix Gorki pensava que la ''mare'' era un dels seus majors fracassos). Tanmateix, hi ha hagut judicis més càlids d'algunes obres postrevolucionàries menys conegudes com les novel·les ''El negoci d'Artamónov'' (1925) i ''La vida de Klim Samguín'' (1925–1936); aquesta última es considera l'obra mestra de Gorki i de vegades ha estat vista per la crítica com una obra modernista. A diferència dels seus escrits pre-revolucionaris (coneguts pel seu «antipsicologisme»), els últims treballs de Gorki es diferencien amb un retrat ambivalent de la revolució russa i «un interès poc modern per la psicologia humana”, segons l'escriptor Dmitri Mirski). Va tenir associacions amb altres escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov, tots dos esmentats per Gorki a les seves memòries.

Gorki va ser actiu en l'emergent moviment comunista marxista. Es va oposar públicament al règim tsarista i durant un temps es va relacionar estretament amb Lenin i l'ala bolxevic del partit de Bogdànov. Durant una part important de la seva vida, va ser exiliat de Rússia i més tard de la Unió Soviètica. El 1932, va tornar a l'URSS per invitació personal de Ióssif Stalin i hi va viure fins a la seva mort el juny de 1936. Després del seu retorn va ser declarat oficialment el «fundador del realisme socialista ». Malgrat aquest reconeixement oficial, les relacions de Gorki amb el règim soviètic eren força difícils. Els estudiosos moderns consideren que la seva ideologia de la construcció de Déu és diferent del marxisme-leninisme oficial, i la seva obra encaixa amb l'etiqueta de realista socialista. La seva obra continua sent controvertida. Proporcionat per Wikipedia
Mostrar 1 - 20 resultats de 35 per cerca 'Gorki, Maxim', hora de la petició: 0.11sec Refinar resultats
  1. 1
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1946
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  2. 2
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1951
    Signatura: H 900-m
    Llibre
  3. 3
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1952
    Signatura: H 910-m Gorki
    Llibre
  4. 4
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1951
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  5. 5
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1953
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  6. 6
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1952
    Signatura: R 310-m
    Llibre
  7. 7
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1950
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  8. 8
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1950
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  9. 9
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1946
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  10. 10
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1953
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  11. 11
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1950
    Signatura: R 020-m
    Llibre
  12. 12
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1930
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  13. 13
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1926
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  14. 14
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1954
    Signatura: R 160-m Gorki
    Llibre
  15. 15
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1956
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  16. 16
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1954
    Signatura: D 552.2-m
    Llibre
  17. 17
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1947
    Signatura: R 020-m
    Llibre
  18. 18
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1954
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  19. 19
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1950
    Signatura: R 110-m
    Llibre
  20. 20
    per Gorki, Maxim
    Publicat 1966
    Signatura: H 900-m
    Llibre