Artur London

va ser un escriptor i polític txecoslovac. Va ingressar als 14 anys en les Joventuts Comunistes, va lluitar amb les Brigades Internacionals a Espanya i va ser membre de la Resistència francesa a partir del 1940. Va ser deportat a Mauthausen el 1942.

El 1949 va ser nomenat vice-ministre d'Afers exteriors de Txecoslovàquia. Va ser detingut el 1951 i un dels catorze acusats en el Procés de Praga de 1952. Atenent a l'antisemitisme manifestat per Stalin després de la Segona Guerra Mundial, el fet que London fos jueu no seria aliè a la seva persecució. El procés va acabar amb onze condemnes a mort a la forca i tres cadenes perpètues, entre les quals la d'Artur London, tot i que va ser rehabilitat el 1956. El 1963, London va abandonar Txecoslovàquia i es va instal·lar a França, on va publicar ''Espagne...'', una obra dedicada a la Guerra Civil, la qual cosa per a ell va ser una manera de rehabilitar als veterans de les Brigades Internacionals que havien estat empresonats o executats en els processos duts a terme a Praga, Budapest i Sofia. El 1968 va publicar ''L'Aveu'' (''La confessió''), que va inspirar una pel·lícula homònima de Costa Gavras el 1970, amb guió de Jorge Semprún amb Yves Montand com London. Va morir a Paris el 1986.

La seva dona va ser Lise London, amb nom de soltera Lise Ricol, d'origen espanyol i cunyada del dirigent del Partit Comunista Francès Raymond Guyot. Proporcionat per Wikipedia